Descripció de l’obra
«Capella oberta al cel» és una instal·lació escultòrica concebuda com una xicoteta capella sense murs, situada en un clar del paisatge rural de Carrícola, davant del seu castell. La peça està formada per una cadira‑escultura de ferro de proporcions humanes, coronada per una silueta de flama i perforada per una creu llatina en el respatller, davant de la qual s’alinea un xiprer plantat específicament per a l’obra, de manera que arbre i cadira componen un eix vertical que connecta simbòlicament terra i cel.
La cadira, fermament ancorada al terreny i pensada com a instal·lació permanent, convida el visitant a seure, detindre’s i contemplar l’horitzó, el pas del dia a la nit i el silenci de l’entorn. El ferro al natural es deixa oxidar lentament fins a integrar-se cromàticament amb la terra i la vegetació, reforçant la idea d’una obra que envelleix amb el lloc i acaba fonent-se amb l’ecosistema rural que l’acull.
La peça es planteja com una resposta poètica a l’esgotament del subjecte contemporani en el capitalisme tardà i, davant de la lògica productivista, proposa un moble essencial per al descans, la cura i el pensament: una cadira per a respirar i escoltar el silenci. Dialoga amb la «Noche oscura» de San Juan de la Cruz, entesa com a trànsit i camí de transformació interior; la cadira aïllada enmig del camp funciona com un llindar on eixir de la nit sense deixar de mirar-la, reconciliant la foscor exterior amb la pròpia nit interior.
La creu calada introduïx una espiritualitat oberta i no dogmàtica, un buit simbòlic que cada visitant pot habitar des de la seua tradició o des d’una espiritualitat laica. El xiprer, lligat als espais sagrats, simbolitza permanència, memòria i cura ecològica. La flama que corona el respatller actua com a aura de la consciència i de la possibilitat de canvi, que s’activa quan el cos del visitant ocupa la cadira, reivindicant el medi rural com a espai de pensament i de futur.
Sobre Alejandro Mañas García
Alejandro Mañas García és artista visual i professor titular d’escultura en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Les seues línies d’investigació s’enfoquen en la relació entre art contemporani, espiritualitat i pensament crític, així com en els processos de creació artística com a espai de coneixement i experiència transcendent. El seu treball combina la pràctica escultòrica, el vídeo i la instal·lació, explorant la dimensió simbòlica i mística de la imatge en el context actual.
En els últims anys ha aprofundit en projectes interdisciplinaris que vinculen art, filosofia i pràctiques espirituals, centrant-se en la transformació interior de l’artista i l’espectador com a acte polític i poètic. Al llarg de la seua trajectòria ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives tant a l’Estat espanyol (València, Barcelona, Madrid, Alacant, Sevilla, Terol, Càceres, Àvila, Murcia, Bilbao, Castelló…) com a l’àmbit internacional (Eslovàquia, Panamà, Colòmbia, Portugal…).
La seua obra es troba present en col·leccions com el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés; la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana; la Col·lecció d’Art Contemporani de la Diputació de Castelló; Museo de Arte Moderno Latinoamericano de Panamà; o la Col·lecció de la Universidad Católica de Bogotá, entre altres institucions.
+info
