Descripció de l’obra
Esta intervenció escultòrica de l’espai públic partix de la idea d’apropiació del territori pel ciutadà. Des que vaig arribar a la Vall d’Albaida fa ja 24 anys vaig descobrir la singular relació que en este lloc es té amb la terra. La majoria dels habitatges miren cap a dins, cap al foc de la llar i la dependència amb el lloc parteix sempre d’una relació contractual. Es mira al camp com a productor, com un mitjà de vida, com un bé privat dins d’una col·lectivitat.
Això ha generat si mirem cap a Davant, una ordenació del territori en xicotets reticles de cultiu d’hortalisses, fruita i sobretot d’olivar. Un paisatge fragmentat que durant segles ens parla d’eixa relació d’utilització de l’espai com un bé de consum que per la seua peculiaritat conforma esta, moltes vegades denominada, com la “Toscana valenciana”.
///
En el fons o en la part de darrere, coronant el lloc, ens trobem amb el Benicadell, un pic imponent de 1.104 m que conforma en si mateix una serra que ens confirma esta utilització del territori des de la prehistòria o en l’edat mitjana, però que, en l’actualitat, donada l’orografia escarpada i la dificultat d’utilització, s’ha convertit en un gran bosc exuberant de vegetació, amb nombroses coves, avencs, pous i roques que d’algun mode abracen al lloc.
I és ací, precisament en esta anàlisi binòmica del territori d’on partixe esta intervenció escultòrica d’este espai concret. El que veiem ací és un mirador. Un lloc de meditació on enfrontar-se com a espectador a esta naturalesa organitzada, dirigida o controlada, sempre d’esquena a eixa altra naturalesa viva, lliure i quasi mai relatada. En definitiva, un mirar cap al control del natural; una eterna necessitat de naturalització social del que en si mateix, simplement, ja és natural.
Un banc de marbre blanc abraçat per una tanca de xiprers que espere que es convertisca en un lloc on els forasters i els foranis vegen passar el temps o puguen compendre l’espai. Un lloc de trobada, plaer i distracció que d’alguna manera forme part de la seua pròpia experiència vital.
Sobre Daniel Tejero
Daniel Tejero és artista plàstic i catedràtic d’escultura en la Facultat de BBAA d’Altea, UMH. Les seues línies d’investigació s’enfoquen en la pràctica artística, la instal·lació escultòrica, així com en l’art i el pensament social en l’actualitat. En els últims anys s’ha especialitzat en els estudis culturals i de gènere, així com en la visibilització política dels plaers perifèrics o aliens a la norma social. En la seua trajectòria investigadora de més de dues dècades té en el seu haver més de 100 contribucions entre exposicions individuals, col·lectives, escultures públiques, intervencions escultòriques o escenografies tant en espais públics nacionals (Madrid, València, Bilbao, Màlaga, Huelva, Granada…) com a internacionals, (Suïssa, l’Argentina, Mèxic, la Xina, Itàlia, Cuba, l’Equador…).
